Lo meu Testament
Un cop verificada la
meva mort per l'equip de CSI l'Urgell , procedeixo a fer un repartiment de les
meves possessions.
Jo Rei Carnestoltes,
sense cap control sobre les meves
facultats mentals, deixo :
A l’ajuntament de
Tàrrega els hi deixo a deure 12 euros, i
en compensació els hi faig entrega dels meus bitllets de Monopoly per a que
practiquin, així si algun dia tornen a tindre diners ja sabran que fer-ne.
A l’alcaldessa Rosa
Maria Perelló, li vaig oferir una nit de
passió descontrolada amb mi, però com que no la va acceptar, doncs no li deixo
res més que aquesta frase.
-Tu t'ho vas perdre,
ara estic mort i ja no em podràs tindre mai, tomaaaaa
A l'antic alcalde Joan
Amézaga li deixo el llibre: “Coño, pues sin hacer nada no se está tan mal”
A la regidoria de
Cultura, uns papers i uns plastidecors perquè facin art ells mateixos
A l’antiga comissió de
Carnestoltes, un manual sobre com gestionar els recursos en temps de crisis
Al consell comarcal de
l’Urgell, els hi envio una carta demanant diners, ja que en vista del sou de la
presidenta, en tenen més que nosaltres
Als de la brigada,
molta paciència i una mica de lona del Club Natació per casa seva.
A la Policia Local, una
hora gratis al locutori de la Plaça Major, així ja estaran més a prop dels
sospechosos habituales.
Als Mossos d'esquadra,
unes cadires de platja per a que puguin estar més còmodes al carrer dels pubs,
i uns globus per a que quan facin bufar als controls d’alcoholèmia, el
conductor pugui endur-se un record millor que la boquilla.
A la Fira del Teatre,
els hi deixo un cartell de La Fira de Teatre al carrer de fa uns anys per a que
recordin que abans es feia teatre al carrer, i algunes bones obres fins i tot
eren gratis
A Ràdio Tàrrega, un
enllaç a infojobs per a que busquin alguna veu nova, de tant en tant està bé
afegir sang fresca.
A la Nova Tàrrega, els
deixo una de les meves preuades possessions, el llibre: “La guia de oro del
humorismo, los 500 mejores chistes de ayer hoy y siempre”
A Foment Targarí, unes
polseres solidàries i un val de descompte contra la crisi.
A l’Associació Alba,
molta pau, menys interessos i una bona valeriana.
Al Club de socis de
l’Ateneu, un vermut gratis i la pel·lícula
UP on podran aprendre com la gent gran pot viure aventures si obren
una mica el seu cercle.
Al CAU, us dono 3 eslògans
per substituir els que tenen des de fa tants anys, que són massa sexuals pels
més joves, així que canviareu els clàssics
“sempre a punt”, “tant com puc” i “ande yo caliente con mi foulard y
riase la gente de como vamos vestidos”, els 3 nous slogans seran:
1- Els petits canvis
són poderosos
2-Hasta el infinito y
más allà
3- I love this game
Al GIC, he parlat amb
un amic meu banquer i desprès de la lectura de les meves últimes voluntats, us
donaré les seves dades, es veu que tenen locals molt bé de preu.
A l’Agrat, un terreno a
Cunill perquè facin les seves nadales sense tocar el que no sona a la pobra
gent de la plaça major, i també us deixo un pòster gegant del Lluis Nadal... sortidet de la
dutxa...que se que és el que més desitgeu.
Al Guixanet, un
consell...si veus que s'ho estan passant molt bé amb tu....potser és que volen
enterrar la sardina, vamos que et volen mort
Al Tossino, un paquet de bacon, per a que recordin que
les coses sempre poden anar a pitjor
Al Rostoll, un far que
els il·lumini.
Al Centre Cultural, una
mica de Viagra perquè no se’ls hi baixi la trempera.
Per als de la BAT en agraïment
a tots els anys que porten fent teatre a la ciutat de Tàrrega, els deixo un
llibre sobre com fer teatre, perquè encara que sigui per variar, estaria bé que
algun d'ells sàpigues actuar millor que els seus decorats.
A la fal·lera
gegantera, una subscripció a la revista de basket: Gigantes del Basket, per que
vegin que poden treure més partit de ser tan alts.
A la Unió Esportiva
Tàrrega, un ninot del Messi, que és lo més a prop que el podran tenir. I un
precontracte firmat per Joan Capdevila, amb aquestes 2 coses, l'any que ve
ascens segur
Al Club Natació, un
abonament a la loteria perquè puguin pagar el nou pavelló.
Al 100x100 fondistes,
una bici perquè no es quedin sense rodes...
A la Federació de
Veïns, un popular per superar els cims més pujals. I un nou traster al Sol Ixent
per al seu president.
Al Figa Rock, la
Terrasseta i l’Atac de Jazz, una plaça amb mi al cementeri. I pagada.
I per acabar, al
Mariner de Cervera, un bot salvavides per si s’enfonsa el vaixell al port de la
Segarra.
Al Patge Katxam, grassa
de cavall per enllustrar el cuero i una carrosa robada com la del Patge Kassam.
A la fulana, els meus calçotets
perquè cada vegada que els ensumi em recordi i es consoli amb les Santes
Cotxines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada