Desolació i desànim. És l’estat general de la comissió de Carnestoltes en saber de la mort de la REINA CARNESTOLTES.
Ens arriba un Instagram des del Barri de Gràcia amb les “suposades”restes de la Moderníssima Reina Carnestoltes totalment calcinades. Segons els primers comentaris a Twitter, tot indica que la Moderníssima Reina Carnestoltes va patir un atac de “mainstrimitat” durant la nit del Carnaval. Ningú duia les Google Glass, ningú sabia qui era Jack Kerouac i, el pitjor de tots, els targarins es pensaven que Moleskine era una nom de gos...
Empesa per un atac de modernor, la Reina va agafar el seu longboard, va rebre l’última empalada de l’Home dels Navos i va sortir volant a la recerca de l’última tendència. Es va fer una selfie a la gala dels Òscars, va fer un Verkami pels palestins que no tenen exposició a Tàrrega i va emborratxar-se a base de Moritz al Heliogàbal de Gràcia. Just quan anava a convertir-se en Trending Topic el seu cos va dir prou i va explotar deixant innombrables restes de cupcakes, estupefaents fluorescents i restes de l’última sessió de patchwork. Les flames, que encara es van veure des del barri de Soho, van dibuixar un lema clar i contundent: “Rest in Peace and I love Cárdenas.”
Per sort, la policia científica va poder recuperar la informació de l’Ipad de la Moderníssima Reina Carnestoltes, on es trobà el seu testament codificat en codi QR. El CEO de la comissió l'ha pogut transcriure. Així procedeix:
Jo la REINA CARNESTOLTES de TÀRREGA, posseïda per la luxúria i la passió, en un últim moment de cordura, procedeixo a fer un repartiment de les meves possessions, deixo :
A l’Ajuntament de Tàrrega, els hi deixo el llibre “Gastar-se la pasta en any d’eleccions i dissimular que no has fet res els 3 últims anys”.
A la cuqui de la Rosa Maria Perelló, l’hi deixo el meu Iphone perquè pugui fer-se selfies a cadascuna de les inauguracions a les que assistirà a partir de l’any que ve...
A PSC/AIPN, ...puf....buf.....prou pena tenen pobrets... Massa mainstreams. Entre el lideratge de Pere Navarro i el cansadíssim Amézaga, els hi encolomo una viagra perquè trempin amb algo.
A Solidaritat i Regarupament, un pinzell perquè pintin alguna cosa.
A ERC, un llit pel Jordi Ramon, a no, que ja li han fet...
Al PP, un coixí i un antifaç per poder dormir més còmodes.
A l'exregidor de Plataforma per Catalunya, el meu psicoanalista perquè l'ajudi a redefinir-se políticament.
Als Pubs i bars de Tàrrega, els hi cedeixo la llicència i el registre del nou local de moda a Tàrrega, l’Star-Fucks.
A la regidoria de Cultura, el passatemps “Pau, la Fira i les entitats”, a veure si aprenen que entra una cosa i una altra hi ha més de 8 diferències.
A la regidoria de Promoció Econòmica, els meus collons de confiança. A veure si així em donen un càrrec.
A la Fira unes cadires, per què no perdin el lloc a la seva gran balconada privilegiada.
A la Guàrdia Urbana, els deixo una pipa de la Pau i un camió carregat de til·la, perquè ara amb el nou armament s'ho hauran de prendre amb molta calma...
Als Mossos d'Esquadra, el “Quién es quién” perquè practiquin com identificar algú d'una vegada.
Al Consell Comarcal de l'Urgell, els deixo les rajoles de casa per poder amagar els diners que cobren.
A Ràdio Tàrrega, els hi pago el trasllat i el tinte de pelo per les canes que han guanyat.
A Nova Tàrrega i a Londarí, tot lo que falti perquè no hagin de fer la signar la seva esquela.
A Foment Targarí, els pago una sessió de màrqueting online perquè actualitzin el lema: “Tàrrega atreu.”
A l'Agrat, uns quants corders més perquè segueixin sent com un ramat. “Beeeee”.
A Guixanet, un ukelele i un tamborí perquè lo de les gralles ja és massa mainstream
Al Rostoll, una urna perquè sapiguin de què va la democràcia.
A la UE Tàrrega, un ramat de cabres artificials per poder-les pasturar pel camp després del que costarà la nova gespa...
A l’Agenta una plaça nova per Sant Esteve, que per Nadal encara no estarà acabada.
Al Club Natació, un pack de batamantes perquè a la gent no li caigui el moquet...
Als Amics de l'arbre, una mica d'adob per no haver d'esperar 100 anys més a veure créixer els nous arbres.
Al Patxe Katxam, les meves bambes de runner perquè superi el rècord dels 8 segons per acte sexual.
A l’Home dels Navos, les meves morfos, la Bibi Tebé i el Marinerito perquè pugui desfogar-se quan s’escalfi.
A la Fulana, un lot de begudes energètiques i ibuprofenos per poder assistir a la rua de dissabte.
Ara, que tristament m'heu enterrat, us prego que seguiu la bacanal moderneta. Feu-vos selfies amb la meva tomba de fons. Porteu-me cupcakes i anoteu els vostres pensaments a les vostres moleskines. Que la llum dels vostres dispositius electrònics us il·lumini per sempre. I recordeu, si us ha agradat el meu testament, compartiu-lo a les xarxes socials i etiqueteu-lo amb el hashtag #RIPQUEEN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada